Presentació-Resum
El text és sobre la
defensa d’un home en un juit per haver
matat a una prostituta anomenada Casandra de la qual es queda
profundament enamorat. Adverteix al públic dels problemes de l’amor
i explica com mogut pel seu desig de que Casandra el volguera la
busca al món oníric. Tot i que això no li és suficient ja que
finalment mata a la Casandra original sense poder suportar que
existira una que no l’estimara.
Valoració
personal: qualitats literàries
Al meu
parèixer el text no era difícil de llegir ni
molt menys pesat. Ric, en vocabulari sobretot tenint en conter el
context en el que es situa la història. A
pesar de no tractar de déus i de no ser el que esperava m’ha
agradat. És una part de l’amor la que s’hi reflexa:
la bogeria. Moltes voltes fem tonteries per amor, coses que en el seu
momento veiem correctes i quan se’ns passa eixe encanteri temporal
ens adonem de com hem sigut de nécids. Potser el protagonista ho
descobrisca més tard i siga eixa la seua pena, cargar amb la mort
injusta d’una dona.
L’amor en
l’Antiga Grècia
Orfeu i Eurídice
Orfeu,
fill d’Apol·lo (i nét de Zeus) i de Cal·líope, musa de la
poesia èpica i de l’eloqüència, posseïa el do de la música i
de la poesia.
Enamorat
perdudament d ’Eurídice, una nimfa de les valls de Tràcia, la
converteix feliçment en la seua esposa. Però un nefast dia,
tractant ella de fugir d’Aristeu, fill d’Apol·lo i que pretenia
posseir-la, va trepitjar una serp verinosa i va morir.
La
pena va envair llavor a Orfeu, i plorant desconsoladament a les ribes
del riu Estrimón, va entonar cançons tan tristes que tots els déus
i totes les nimfes el van incitar a baixar a l’inframón, on, amb
l’ajuda inestimable de la seua música, va aconseguir sortejar mil
i un perills, commovent a dimonis i turments.
Un
cop va arribar davant d’Hades i Persèfone, va utilitzar de nou la
seua música aconseguint convèncer a aquests de donar l’oportunitat
a Eurídice de tornar al món dels vius. Però van posar una
condició: Orfeu havia de caminar sempre davant d’ell i no mirar
fins que tots dos haguessin arribat a dalt i els rajos de sol
haguessin banyat per complet a Eurídice.
E
camí de tornada es va fer terriblement llarg. Orfeu mantenia els
ulls al capdavant tot i les enormes ànsies que li envaïen d’admirar
a la seua estimada.
Ja
en la superfície, Orfeu, a la vora de la desesperació, va girar el
cap creient que tot havia passat, però Eurídice tenia un peu a
l’ombra i, en aquest precís instant, es va esvair en l’aire, ja
sense possibilitat de tornar de nou.
Aquil·les i Patrocle
Per als antics grecs l'amistat entre dos homes
era una virtut , no només estava ben vista també es potenciava esta
relació en el terreny de l'ensenyament o el militar . Generalment
s'unia a un jove adolescent de 16 anys o més ( erómenos , estimat )
amb un adult ( erastés , amant ) Els grecs el consideraven un
element essencial de la seva cultura .
Els grecs consideraven normal que un home se
sentís atret per la bellesa d’un jove , tant o més que per una
dona. La mitologia grega li donava una gran importància : Zeus i
Ganímedes , Apol·lo i Jacinto , Aquil·les i Patrocle . La història
ens Explica la vida dels Membres del Batalló Sagrat de Tebes .
En aquest context entra la història
d'Aquil·les i Patrocle , amics i amants desde molt joves. Tots dos
es van embarcar en l'aventura de Troia . Allí res més arribar
t'heroi troià va ofendre un Apol·lo assassinant al seu temple a un
jove de 19 anys 1ue es va resistir a ser estimant per ell.
Després d’un llarg assetjament Aquil·les
rapta a la princesa Briseida de la que s’enamora . Però quan el
rei Agamenó la veu l’obliga a entregar-se-la . La disputa acaba
amb l'abandó dels pelagios de l’assetjament a Troia . Però
Patrocle no ho entén , ple de fúria i gelosia , agafa l'armadura
del seu amant i repta a Hèctor , príncep troià . A pesar de la
desigual força la lluita és equilibrada , fins que l’enutjat déu
Apol·lo colpeja al jove guerrer i permet una Hèctor donar-li mort .
Quan Aquil·les sent les amargues notícies ,
plora i es regira per terra, traspassat de dolor. Els seus amics van
portar el cos de Patrocle del camp de batalla però ells no els deixà
enterrar-lo . Es tira sobre ell , envoltant amb els seus braços ,
sanglotant desesperadament . La seva mare , Tetis , va venir a
consolar-lo . " Fill meu, quant de temps seguiràs plorant amb
la mirada extraviada de pena , sense menjar ni dormir ? Jeure amb
dones i enamorar-se d’elles també és bo. " Però Aquil·les
no podrà pensar en una altra cosa que no fora el seu company
enamorat , a qui recrimina amargament haver jugat amb la seva vida :
" No vas tenir : consideració per la meva
pura reverència cap a les teves cuixes , ingrat a despit dels
nostres molts petons . "
Platón- El Banquete
SÍNTESI
DE
L'OBRA
Aquesta
obra ens
mostra a un
grup
d'amics,
entre ells el
filòsof
Sòcrates,
reunits en
un banquet realitzat
a casa
d'Agató
quan va arribar
el premi
per la seva
primera
tragèdia.Entre
menjar i
beguda els
comensals
decideixen
fer una
exposició
del que
cadascú
concep
sobre
l'Amor. I
així, el
que se suposa hauria
de ser una vetllada
festiva
d'amics, es
converteix
en un debat
filosòfic
sobre
l'Amor.
Cada un
dels convidats
exposa les seves
idees
intervenint
ordenadament
amb un
discurs. A
més, intervindran
cadascun
segons el seu
caràcter i
professió:
Fedre
parlarà
com un
jove, però
com un jove
les
passions
s'han
purificat
amb
l'estudi de la
filosofia;
Pausinias,
com un home
madur, a
qui l'edat
i la
filosofia han
ensenyat el
que no sap
la joventut;
Erixímac
s'explica
com a metge;
Aristòfanes
té
l'eloqüència
del poeta
còmic,
ocultant
sota una
forma
festiva
pensaments
profunds;
Agató
s'expressa
com a poeta.
IDEA
PRINCIPAL
L'eix
sobre el qual
es mou
l'obra
sencera és
l'AMOR. A
El banquet
l'Amor es
presenta com
el desig
que té la
naturalesa
mortal de
perpetuar-se en
la generació,
en l'esperit
o en
el record. L'amor
sexual és
un impuls
natural per
recuperar la nostra
naturalesa
dual
originària.
Però només
l'amor
entre home
i dona
pot assegurar
la perpetuació
de l'espècie,
encara que en
l'obra
sorprèn la
asseguda
superioritat que
se li dóna
a l'amor
homosexual.Veiem
com al llarg
de tot el
llibre s'han
anat donant
diferents
concepcions
de l'Eros i
de la bellesa,
però la
veritable concepció
que sobre
el tema té
Plató la
veiem posada
en boca de
Sòcrates. Diguem
que és
Sòcrates
l'intèrpret
directe de
Plató i
en el seu discurs
és on
expressament
ha de
buscar-se la
teoria
platoniana.
El
no ser bell
ni bo
no implica
necessàriament
l'ésser
lleig i
dolent, com
el no ser
savi no
implica
necessàriament ser
ignorant.
Entre
bellesa i
lletjor
-bondat i
maldad-,
com entre
saviesa i
ignorància, hi
ha termes mitjans,
i aquest és
el cas
de l'amor.
Per això,
no ha de
considerar-,
com fa
l'opinió comuna,
com un gran
déu ja
que no
pot negar
als déus
la bellesa
i la
bondat. Per
amor som
capaços de
fer i viure
allò que
el cos biològic
no pot
concebre,
és el
heroic, per
exemple per
amor un
deixa la
seva tranquil·litat i comoditat
i lliura
la seva vida
al servei dels
altres, sigui guarint
malalts,
ensenyant a
nens.
El simposio platónico según Pietro Testa 1648
És
costum dir
que la prostitució
és l'ofici
més vell
del vell.
La realitat
és que, en
una època
determinada,
era l'únic
ofici del
món que
les dones
podien
exercir.La
dona s’autosustentaba,
la successió
era
matrilineal
i el
nucli familiar
ho componia
la dona amb
els seus fills, dels quals es
feia càrrec
en forma
unilateral.
Amb el
temps, va
aparèixer la vinculació
dona-home
que fins
aquell moment no
existia.
Amb el
començament d'aquesta nova
relació es
produeix
una expansió
demogràfica,
i les
dones
comencen a
quedar relegades
a la cura dels
fills,
mentre els homes
són els
encarregats
d'aconseguir el
suport.
Finalment,
tots
aquells
oficis i
tasques
independents
que realitzaven
les dones
(terrissaire,
artesanes,
recol·lectora,
portadora,
etc),
passen a ser
desenvolupades
pels homes.
El fet que
les dones
fossin
considerades
només com
un mitjà
per tenir
fills, va
fer que els
homes
busquessin
companyia
fora de
casa seva.
Estaven
catalogades
en tres classes:-Les
Dicteriades:Es
dedicaven a
les classes
més baixes.
Al principi
van estar
controlades
pel govern
municipal
però amb el
temps es
van constituir en
"empreses
privades"
amb
pagament
d'impostos
inclosos.
Els seus
preus eren
molt baixos,
però en ser
immensament
populars
seus
ingressos
eren
quantiosos.
Les
dicteriades
sobresortien
per no
tenir
estudis ni
formació
educacional
alguna, a
excepció de la tècnica
sexual. Per
sortir al
carrer se'ls
exigia que
portaran una
perruca groga
per
distingir-les de
les donzelles
i mares
de família
noble que
tenien els
cabells negres.-Les
Auletrides:Aquestes
es dedicaven
a oferir
els seus serveis
a les
classes
mitjanes.
Es van
especialitzar en
les arts
de la música,
el striptease
i la
dansa. Tenien
bons ingressos
i que
fossin
comunament
contractades
per a festes
privades i
orgies,
provenien
de famílies
molt pobres
i eren
venudes
sent nenes
a proxenetes
o senyores
que les
instruïen
en l'art
amatori
durant anys.-Les
Hetairae
Prostitutes
de luxe i
refinades.
Els seus clients
eren
nobles,
terratinents,
senadors i
el clergat
superior.
Ressaltava
la seva extraordinària
bellesa, la
seva intel·ligència i
la seva exquisida
educació.
Es
diferenciaven
de les
auletrides,
entre altres
coses,
perquè
podien acudir
a esdeveniments
públics com
representacions,
banquets o
debats de
filosofia i
política, acompanyant
els seus clients.
4.BIBLIOGRAFIA
.jpg)
.jpg)
