Aquesta història comença quan Pomponio Flato, el protagonista, busca unes aigües que donen sabiduria per l'Imperi Romà. Per circumstàncies, Pomponio arriba a Nazaret, sense la completa sabiduria i amb una "malaltia estomacal". Allí volen matar al fuster del poble, José. Pare de Jesús, qui demana a Pomponio que demostre la inocència de son pare. Aquest accepta, ja que, Jesús a canvi li donará diners i d'aquests, el nostre protagonista, en té pocs.
Havien culpat a José de la mort de Epulón, un home ric del poble perquè havien trobat un ferrament del carpinter al costat del cos.
Pomponio va anar investigant primer en el temple del poble(on parla amb Anano), en la terma (amb Filipo)a casa de la víctima (parla amb Berenice, filla de Epulón), amb la prostituta del poble y amb la seua filla (qui després es fa amiga de Jesús). També parla amb Zacarías i amb el propi José.
A continuació, Pomponio decideix profanar la tomba de Epulón, i per a la seua sorpresa (i he de admetre que també la del lector, yo en aquest cas) la tomba estava buida. Obviament, va continuar investigant per a resoldre el misteri. Aleshores, va trobar un manuscrit amb el que comprobava lo que anteriorment va haver d'avertir...
Epulón, qui continuava amb vida, era un lladre, qui es va haver de canviar de nom per a no ser reconegut, perquè relament es deia Teo Balas. Així, podria retomar la seua vida com a ric, ja que tenia molts diners estalviats dels atracaments. Però, a pesar d'açò, Jose i Zara(la prostituta del poble) el van descobrir, per tant ell, va fingir la seua mort i va col·locar un ferrament de José per a fer-lo culpable i després va matar a Zara.
José va ser absolt, ho van celebrar tots junts i Pomponio Flato va reprendre la seua principal búsqueda, allò que li havia dut on es trobava. Les aigües màgiques.
Anàlisi del llibre
La història succeix en Nazaret, està ambientada molt religiosament. Es tracta del segle I, ja que podem trobar personatges com Jesús, Jose i Maria. Fa referència moltes vegades al judaisme, altres a les creencies dels romans a diferents deus(politeisme), i també al final José introdueix algo del cristianisme, pero no el trobem altres vegades.
Podem dir que aquest llibre és una original parodia de novel·la històrica i, a la vegada detectivesca.
Conta la història en passat, però a vegades ho narra en present. Això fa que el lector es situe més en la historia, a més, hi han prous descripcions per a fer-se la idea de la situació i de la història.
Autor: Eduardo Mendoza.
Anàlisi dels personatges
Principals:
- Pomponio Flato: home romà que busca aigües màgiques. Li agrada la filosofia.
- Jesús: Fill de José i Maria. Un xiquet intel·ligent i valent.
- Epulón/Teo Balas: Lladre, ric i sense sentiments.
- José: Fuster del poble. Preferix morir abans de contar el seu secret.
- Maria: Dona pura, pacient, protectora i afectuosa.
Secundaris:
- Zara: és la prostituta del poble, jove, servicial i amb una filla (Lalita).
- Anano: sacerdot del temple del poble. Agradable i generós.
- Berenice: Jove cruel i sense pietat.
Altres:
Apio Pulcro, Liviano Malio, Anano, Mateo, Joaquín i Ana,Ben-Hur,Mateo,Filipo, Zacarias i la seua dona, Fortuna.
Opinió personal
A mi el llibre m'ha paregut entretingut, encara que reconec que al principi llegint les flatulències de Pomponio, vaig estar a punt de canviar de llibre. Però després em resultà més divertit. Un dels motius son les expresions que utilitza. Per ejemple: "hombre de confianza y servicio o lo que en Roma llamáis maior domus ". Jo recomanaria que es llegireu el llibre perquè és divertit i graciós. És realment diferent de els que sol escriure Eduardo Mendoza i, estic segura de que es donareu compte sovint si heu llegit un altre llibre de ell, com és el meu cas.
Ací vos deixe un enllaç amb un video de youtube que he vist investigant i documentanme un poc... És una estrevista a Eduardo Mendoza sobre aquest llibre, en esta, es veu com el autor d'aquest llibre és tan divertit com les seues paraules en "El asombroso viaje de Pomponio Flato".
I ara, per si algún company o visitant vol llegir-se el llibre, però vol saber abans de que tracta i no li ha quedat clara la història amb el resum dels meus companys i el meu, o realment no vol llegir els resums, ací li deixe un altre video amb la història ben ilustrada.
3 comentaris:
Perfecte, Nerea, encara que has seguit al començament el guió repetitiu de tot el món, al final has aportat algunes coses originals, com ara els enllaços als interessants videos.
Qué curiós, la primera fulla que era amb la que Mendoza volía captar la teua atenció, no és la que més t'ha agradat.
En qualsevol cas, ya saps qué vol dir "entrar a saco" en una novel·la!!
Gracies Santi, la veritat es que quan vaig vorer el video vaig pensar que seria interesant posar-lo, perquè la meua reacció va ser completament diferent a la que Mendoza comenta.
Ah! per cert!el segon video, al final te una endevinalla... jo he pensat que potser la solució siga el cel i la terra... pero no ho se segur... ¿tu que penses?
Doncs sí, tot depen del sentit de l'humor de cadascú :)
Sobre lo de l'enigma, podria ser, efectivament; per què no llançes el repte en la xarxa social a vore que diu la gent?
Publica un comentari a l'entrada