El meu nom és Sonia i treballe per al periòdic “Actualitat mitològica”.Aquest periòdic està fet per donar a conéixer al món com el pas del temps canvia radicalment la idea d’una criatura de la mitologia. Aquest mes m’ha tocat investigar una criatura l’aparença i poders de la qual en l’antiguitat no són gens clars, però això ja ho explicaré després.Aquesta criatura és el basilisc. La similitud d’aquestos amb les criatures originàriament mitològiques es que aquests tenen grans crestes.
Els basiliscs solen ser marrons, amb franges o amb un clapejat de color blanc o groc.En les cries són marrons amb un lleuger tint verdós que varia a tons més clars en el coll i els costats.Es tornen verds al assolir un terç de la mesura adulta i els mascles comencen a tenir cresta una vegada assolits els dos terços.Aquests són algunes imatges de basiliscs adults.
El que no m’imaginava és que encara persisteixen algunes creences respecte al basilisc.
Es creu que es tracta d’un xicotet ou que ocasionalment ponen les gallines, d’aspecte gris, aproximadament d’un centímetre de diàmetre, redó, amb closca grossa i rugosa .Aquests ous han de ser destruïts i cremats per evitar que nasca el basilisc, un monstre amb forma de serp.
Té cap de gall, cresta roja escarlata i el seu coll es llarg i ondulant com una culebra.El seu xicotet coll té forma d’au, amb xicotetes ales i potes, amb les quals quasi pot caminar arrestant-se.
Aquest animal porta desgràcies.Al nàixer busca un racó de la casa, i mata amb la mirada les persones que el veuen.Per desfer-se’n d’ell, cal tenir espills en totes les habitacions, dons si el monstre veu la seua pròpia imatge mor immediatament, de la mateixa manera que en el passat.
És temut perquè s’aposenta davall les cases i des d’allí ix emitint un repetitiu, monòton i encisador cant semblant al de un gall per dormir encara més els que dormen amb la finalitat d’ex
traure’ls la flegma i amb això l’alé, l’energia.La víctima s’aprima, tus i finalment mor, si no es prenen precaucions per expulsar el culebró(sols s’aconsegueix cremant l’edifici).
Però tot açò no existiria si no fora per la criatura mitològica que passe a descriure.
Al basilisc se’l coneixia com el rei de les serps per tindre una cresta en forma de corona i perquè els altres rèptils es sotmetien a ell per la seua perillosa mirada i les qualitats de la seua respiració verinosa mitjançant la qual corrompia l’aire.
Aquest provocava la mort amb una mirada i en el cas de que se’l mire als ulls a través d’un reflex la persona o animal quedaria petrificat.Pel que fa a la seua mort es pensava que si el basilisc es mira a si mateix a través d’un mirall es mataria.Altra creença deia que quan sentia el cant d’un gall o es trobava amb una mostela, inclús l’olor d’aquesta podia matar-lo.
Quatre són les seues possibles aparenç es, dons no s’ha pogut saber amb certesa quin era el seu aspecte, tot i que sempre se l’ha representat amb característiques rèptils.
Alguns pensaven que podria tractar-se d’un llangardaix enorme, altres d’una serp gegant o xicoteta, mentre que altres opinaven que es tractava d’un pollastre alt dotat de tres peus, amb cuai dents de serp.
Açò es degut a que també hi havien diferents formes de pensar respecte el naixement.Una d’aquestes era que es gestava dins un ou de serp incubat per un vell gall naixent així amb el cos de gall, llengua de serp i cresta.Una altra, deia que naixia d’un ou posat per un gall, incubat per un gripau.Per tant, al nàixer guardava totes les característiques dels seus progenitors:cap de gall, cua de serp i cos de gripau.Es produïa una nit de lluna plena.Per últim, es creia que podia ser fill de Medusa, la qual al ser decapitada hauria derramat sang i d’aquesta hagueren nascut totes les serps.Si així fora, aquest seria un monstre que emetia xiulets i mata amb la mirada com sa mare.
Aquest deixava una estela de verí a cada pas.
Vivia en el desert que ell mateix creava al trencar pedres i cremar la pastura.Succedia pel fet que el basilisc exhalava foc, secava les plantes i enverinava les aigües.
En alquímia, Theophilus Presbyter va inventar una complicada “recepta” on explica com crear un basilisc per convertir el coure espanyol en or.I Hermes Trisegisto va crear històries que deien que les cendres del basilisc tenien la capacitat de convertir la plata en or, tot i que sols es va fer realitat en les llegendes de l’època.
A aquest animal mitològic se’l fa referència en l’Antic Testament.
També Lope de Vega, Cervantes o Quevedo utilitzen la criatura en els seus textos.
En la segon entrega de la saga Harry Potter apareix el basilisc, encara que se’l representa com una serp gran amb
els ulls rojos que maten tan sols mirar-los. A l’esquerra hi ha una imatge d’aquest.
Hi ha diferents variants d’aquesta creença segons les zones del món:
En la mitologia chilota es creu que aquest beu la saliva i sols se’l pot matar cremant-lo.
En el folklore gaucho es un cuc gegant amb un sol ull.
En Colòmbia es considera una criatura sinistra coneguda com “el pollastre dolent” o “pollastre del diable” el cant del qual causa la mort i porta desgracies als que entren en contacte amb ell.
També en l’escultura se l’ha representat.Solia utilitzar-se en els capitells de les esgl
èsies, buscant asustar els analfabets amb horrors de l’infern.I puntualment es pot trobar en talles d’ivori i arts aplicades.He adjuntat una imatge d’un basilisc en Croacia.
He hagut de buscar informació en gran varietat de pàgines web, algunes més series i altres en les que sols posava coses sense importància.Després d’haver recollit informació, aquestes son les que m’han ajudat en la meua investigació:
http://www.linkmesh.com/Dragons/la_leyenda_del_basilisco.php
http://es.wikipedia.org/wiki/Basilisco_(criatura_mitol%C3%B3gica)
http://www.cuco.com.ar/basilisco.htm
http://members.tripod.com/joshu_79/basilisco.html
http://www.conciencia-animal.cl/paginas/temas/temas.php?d=1143
http://www.planetacurioso.com/2008/03/20/%C2%BFsabias-que-en-realidad-existe-el-basilisco/
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada