VIES ROMANES

VIES ROMANES
Joan Romans
Marcos Mataix
INDEX
Què són les vies romanes
Procés de construcció
Tipus de vies
Vies importants
Vies Romanes
Les vies o calçades romanes formaven una xarxa de carreteres que abastava tot l'Imperi romà facilitant el comerç i les comunicacions. Les vies també varen tindre gran influència en la difusió de la nova cultura i en extendre per tot l’ Imperi la romanització. Unien les ciutats de tots els punts d’ Italia i després de l’ Imperi amb els centres de decisió polítics o econòmics
Proces de construcció
El proces de construcció de una via consistía en varies fases diferenciades, que proporcionaba a estos camins una extremada durabilitat que, en alguns casos, ha permitit que apleguen fins als nostres díes:
Deforestació. Se començava per la desforestació o desbrossat del traçat longitudinal triat per a la calçada.
Explanació. Prèviament a la construcció s'aplanava el ferm, amb les pertinents obres d'explanació, desmuntes i terraplenament que foren necessàries.
Delimitació del ferm. Després es delimitava l'amplària de la calçada per mitjà de dos rases paral·leles. Posteriorment s'extreia la terra entre estes rases.
Fonamentació. En el fons de la rasa resultant s'introduïa pedra en brut (statumen), fent més dens el sòl i evitant retencions d'aigües de filtració, creant així la capa de fonamentació. Solia col·locar-se un rastell (Herisson) de pedres perfectament alineades per a encaixar la fonamentació en la rasa realitzada.
Capes intermèdies. Sobre este statumen es col·locava un farciment d'arena o grava (rudus), en una o diverses capes de diferents grandàries, disminuint la grandària del material conforme s'anava ascendint fins a la capa més superficial.
Revestiment o capa de rodament. Finalment, es revestia la superfície de la calçada amb pedra triturada, cudol piconament (nucleus). S'utilitzaven materials de gra fi: llast . Finalment es procedia amb l'afirmat d'esta capa de rodament i la seua cohesió per mitjà de les grandàries més fins de la mescla
Tipus de vies
Les viae publicae
Estes són les principals vies de l'Imperi, les principals artèries de la xarxa de rutes que unixen les ciutats més importants entre elles. Sovint porten el nom de la persona que va iniciar el projecte de la seua construcció. Alguns exemples de les principals viae públicae: Via Agrippa, Roma Boulogne-sur-Mer; Via Appia, Roma Bríndisi; Via Domitia, d'Itàlia a Espanya per la Narbonnaise; Via Egnatia, de Dyrrachium (Durrës) a Bizanci.
Les viae vicinales
Partien de les vies públiques i permetien unir entre elles diverses vici(un Vicus és un poble gran) en la mateixa regió. Estes eren, evidentment, la majoria de les vies de la xarxa.
Alguns exemples en la Gàl·lia de viae veïnals: la Via Regordane que unia Li Puy amb Montpeller o la Via d'Aquitània que unia Narbona amb Bordeus.
Les viae privataes
Unien les principals propietats, les villae, amb les viae vicinales et publicae. Eren privades, reservades per a ús exclusiu del propietari que la finançava en la seua totalitat. L'amplària mitjana d'una viae privata era de 2,50 a 4 m.
Vies més importants
Via Apia
Via Emilia
Via Egnacia
Via Augusta
Via Flaminia
Via Latina
Via Aurelia