divendres, 21 de maig de 2010

Fragment de la ilíada. Ref clàss

El jove Patrocle, fill de Meneceu i Estènele havent derrotat el temible Clitònim vingué a la cort de mon pare a la recerca de refugi. Jo, Aquil·les, fill de la deessa Tetis i de Peleu el vaig acollir i des del primer moment fins a la seua mort vaig gaudir de la seua companyia.

Tot va començar amb una profecia…

Ma mare Tetis, per tal de fer-me invulnerable, em va submergir a la llacuna Estígia; agafant-me pel taló esquerre, el meu únic punt dèbil.

Ja l'endeví Calques va profetitzar que la ciutat de Troia mai podria ser conquistada sense la meua ajuda. Ma mare, Tetis, sabia que si anava a Troia, moriria, així que em va enviar a la cort de Licomedes, on vaig romandre amagat per algun temps disfressat de dona. Una vegada a la cort, em vaig enamorar de la filla de Licomedes, amb la qual vaig tindre un fill anomenat Neoptolemo. No obstant això, vaig ser descobert per l'astut Ulisses, el qual es va presentar com a mercader i va exhibir entre les mercaderies, una armadura. Vaig ser l'única "donzella" que em vaig entusiasmar amb les armes... Finalment vaig decidir partir amb Ulisses cap a Troia acompanyat del meu amic Patrocle.

Iniciada la guerra, fou el Centaure Quirón, el tutor de la meua excel·lent formació com futur heroi, aquest em va preparar en variades facetes, des de les armes fins a la música passant per l'estratègia i les arts.

Tots em temien i em consideraven invencible. Havent conquistat 23 ciutats en territori troià, inclosa Lyrnessos, vaig obtindre a Briseida com a trofeu de guerra. Més tard, Agamenó, el cap de tots els grecs, va ser forçat per un oracle a desprendre's de la seua esclava Criseida, i va prendre la Briseida, així que jo furiós em vaig retirar a la meua tenda jurant no lluitar més. A partir d'aleshores els troians van prendre l'ofensiva, i els grecs començarem a retrocedir cap a la mar.

Finalment com que els troians arribaren a cremar els nostres vaixells, el meu volgut Patrocle em va persuadir perquè el deixara anar als Mirmidons per a rescatar els nostres germans, els grecs. Vestit amb la meua pròpia armadura, el meu carro i els meus cavalls marxà. Patrocle, un guerrer excepcional va resultar invencible, fins que els déus van inclinar la balança en contra seu: Apol·lo el va colpejar a traïció, el va desarmar i va permetre que el troià Héctor el ferira mortalment i li arrabassara les armes.

Amb la mort de Patrocle vaig embogir i li vaig dedicar les paraules següents:

Oh Patrocle! Ja que jo he de baixar després que tu a la tomba, no vull soterrar-te sense haver-te portat les armes i el cap d'Héctor. Davant de la teua pira funerària sacrificaré dotze il·lustres fills de troians per a venjar la teua mort. Fins a eixe moment descansaràs en les meues naus. I les dones troianes gemecaran nit i dia al teu voltant, abocant llàgrimes per la teua pèrdua.

A continuació, vaig tornar al combat amb la meua nova armadura rebuda de Tetis. Jo, vencedor en derrotar Héctor, no vaig poder tancar la meua ferida ja que els meus sentiments cap a Patrocle eren purs i verdaders. Encara sentint-me humiliat per Agamèmnon, vaig abandonar la lluita, sabent que la meua absència al camp de batalla ocasionaria grans perdudes als grecs. De fet, només vaig tornar al combat per venjar la mort de Patrocle.

Quan Príam, pare d'Héctor i rei de Troia vingué en secret a entrevistar-se amb mi, li vaig tornar el cos de l'heroi i jo innocent no se m'ocorregué que finalment seria abatut per una fletxa a mans del seu fill Paris.

2 comentaris:

santi ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
santi ha dit...

Gràcies per contar-nos tots els precedents. Però calia que ens contares, Aquiles, de manera més personal quins fòren els teus sentiments per la pèrdua de Patrocle. Igual és que no volies recordar-ho perquè encara no ho vas superar?

Per cert, solta't una miqueta, no sigues tant competitiu, que la nota, perdó la fama y la glòria, no és d'allò més important!