dilluns, 23 de febrer de 2015

APOLOGIA DE POLÍCRATES

  1. Presentació-Resum
El text és sobre la defensa d’un home en un juit per haver matat a una prostituta anomenada Casandra de la qual es queda profundament enamorat. Adverteix al públic dels problemes de l’amor i explica com mogut pel seu desig de que Casandra el volguera la busca al món oníric. Tot i que això no li és suficient ja que finalment mata a la Casandra original sense poder suportar que existira una que no l’estimara.
  1. Valoració personal: qualitats literàries
Al meu parèixer el text no era difícil de llegir ni molt menys pesat. Ric, en vocabulari sobretot tenint en conter el context en el que es situa la història. A pesar de no tractar de déus i de no ser el que esperava m’ha agradat. És una part de l’amor la que s’hi reflexa: la bogeria. Moltes voltes fem tonteries per amor, coses que en el seu momento veiem correctes i quan se’ns passa eixe encanteri temporal ens adonem de com hem sigut de nécids. Potser el protagonista ho descobrisca més tard i siga eixa la seua pena, cargar amb la mort injusta d’una dona.
  1. L’amor en l’Antiga Grècia
  • Mitología
  1. Orfeu i Eurídice
Orfeu, fill d’Apol·lo (i nét de Zeus) i de Cal·líope, musa de la poesia èpica i de l’eloqüència, posseïa el do de la música i de la poesia.
Enamorat perdudament d ’Eurídice, una nimfa de les valls de Tràcia, la converteix feliçment en la seua esposa. Però un nefast dia, tractant ella de fugir d’Aristeu, fill d’Apol·lo i que pretenia posseir-la, va trepitjar una serp verinosa i va morir.
La pena va envair llavor a Orfeu, i plorant desconsoladament a les ribes del riu Estrimón, va entonar cançons tan tristes que tots els déus i totes les nimfes el van incitar a baixar a l’inframón, on, amb l’ajuda inestimable de la seua música, va aconseguir sortejar mil i un perills, commovent a dimonis i turments.
Un cop va arribar davant d’Hades i Persèfone, va utilitzar de nou la seua música aconseguint convèncer a aquests de donar l’oportunitat a Eurídice de tornar al món dels vius. Però van posar una condició: Orfeu havia de caminar sempre davant d’ell i no mirar fins que tots dos haguessin arribat a dalt i els rajos de sol haguessin banyat per complet a Eurídice.
E camí de tornada es va fer terriblement llarg. Orfeu mantenia els ulls al capdavant tot i les enormes ànsies que li envaïen d’admirar a la seua estimada.
Ja en la superfície, Orfeu, a la vora de la desesperació, va girar el cap creient que tot havia passat, però Eurídice tenia un peu a l’ombra i, en aquest precís instant, es va esvair en l’aire, ja sense possibilitat de tornar de nou.



  1. Aquil·les i Patrocle
Per als antics grecs l'amistat entre dos homes era una virtut , no només estava ben vista també es potenciava esta relació en el terreny de l'ensenyament o el militar . Generalment s'unia a un jove adolescent de 16 anys o més ( erómenos , estimat ) amb un adult ( erastés , amant ) Els grecs el consideraven un element essencial de la seva cultura .
Els grecs consideraven normal que un home se sentís atret per la bellesa d’un jove , tant o més que per una dona. La mitologia grega li donava una gran importància : Zeus i Ganímedes , Apol·lo i Jacinto , Aquil·les i Patrocle . La història ens Explica la vida dels Membres del Batalló Sagrat de Tebes .
En aquest context entra la història d'Aquil·les i Patrocle , amics i amants desde molt joves. Tots dos es van embarcar en l'aventura de Troia . Allí res més arribar t'heroi troià va ofendre un Apol·lo assassinant al seu temple a un jove de 19 anys 1ue es va resistir a ser estimant per ell.
Després d’un llarg assetjament Aquil·les rapta a la princesa Briseida de la que s’enamora . Però quan el rei Agamenó la veu l’obliga a entregar-se-la . La disputa acaba amb l'abandó dels pelagios de l’assetjament a Troia . Però Patrocle no ho entén , ple de fúria i gelosia , agafa l'armadura del seu amant i repta a Hèctor , príncep troià . A pesar de la desigual força la lluita és equilibrada , fins que l’enutjat déu Apol·lo colpeja al jove guerrer i permet una Hèctor donar-li mort .
Quan Aquil·les sent les amargues notícies , plora i es regira per terra, traspassat de dolor. Els seus amics van portar el cos de Patrocle del camp de batalla però ells no els deixà enterrar-lo . Es tira sobre ell , envoltant amb els seus braços , sanglotant desesperadament . La seva mare , Tetis , va venir a consolar-lo . " Fill meu, quant de temps seguiràs plorant amb la mirada extraviada de pena , sense menjar ni dormir ? Jeure amb dones i enamorar-se d’elles també és bo. " Però Aquil·les no podrà pensar en una altra cosa que no fora el seu company enamorat , a qui recrimina amargament haver jugat amb la seva vida :

" No vas tenir : consideració per la meva pura reverència cap a les teves cuixes , ingrat a despit dels nostres molts petons . "





  • Filosofia
  1. Platón- El Banquete
SÍNTESI DE L'OBRA
Aquesta obra ens mostra a un grup d'amics, entre ells el filòsof Sòcrates, reunits en un banquet realitzat a casa d'Agató quan va arribar el premi per la seva primera tragèdia.Entre menjar i beguda els comensals decideixen fer una exposició del que cadascú concep sobre l'Amor. I així, el que se suposa hauria de ser una vetllada festiva d'amics, es converteix en un debat filosòfic sobre l'Amor. Cada un dels convidats exposa les seves idees intervenint ordenadament amb un discurs. A més, intervindran cadascun segons el seu caràcter i professió: Fedre parlarà com un jove, però com un jove les passions s'han purificat amb l'estudi de la filosofia; Pausinias, com un home madur, a qui l'edat i la filosofia han ensenyat el que no sap la joventut; Erixímac s'explica com a metge; Aristòfanes
l'eloqüència del poeta còmic, ocultant sota una forma festiva pensaments profunds; Agató s'expressa com a poeta.

IDEA PRINCIPAL
L'eix sobre el qual es mou l'obra sencera és l'AMOR. A El banquet l'Amor es presenta com el desig que té la naturalesa mortal de perpetuar-se en la generació, en l'esperit o en el record. L'amor sexual és un impuls natural per recuperar la nostra naturalesa dual originària. Però només l'amor entre home i dona pot assegurar la perpetuació de l'espècie, encara que en l'obra sorprèn la asseguda superioritat que se li dóna a l'amor homosexual.Veiem com al llarg de tot el llibre s'han anat donant diferents concepcions de l'Eros i de la bellesa, però la veritable concepció que sobre el tema té Plató la veiem posada en boca de Sòcrates. Diguem que és Sòcrates l'intèrpret directe de Plató i en el seu discurs és on expressament ha de buscar-se la teoria platoniana.
El no
ser bell ni bo no implica necessàriament l'ésser lleig i dolent, com el no ser savi no implica necessàriament ser ignorant. Entre bellesa i lletjor -bondat i maldad-, com entre saviesa i ignorància, hi ha termes mitjans, i aquest és el cas de l'amor. Per això, no ha de considerar-, com fa l'opinió comuna, com un gran déu ja que no pot negar als déus la bellesa i la bondat. Per amor som capaços de fer i viure allò que el cos biològic no pot concebre, és el heroic, per exemple per amor un deixa la seva tranquil·litat i comoditat i lliura la seva vida al servei dels altres, sigui guarint malalts, ensenyant a nens.

El simposio platónico según Pietro Testa 1648

  • La prostitució en l’Antigua Grècia
És costum dir que la prostitució és l'ofici més vell del vell. La realitat és que, en una època determinada, era l'únic ofici del món que les dones podien exercir.La dona s’autosustentaba, la successió era matrilineal i el nucli familiar ho componia la dona amb els seus fills, dels quals es feia càrrec en forma unilateral. Amb el temps, va aparèixer la vinculació dona-home que fins aquell moment no existia. Amb el començament d'aquesta nova relació es produeix una expansió demogràfica, i les dones comencen a quedar relegades a la cura dels fills, mentre els homes són els encarregats d'aconseguir el suport. Finalment, tots aquells oficis i tasques independents que realitzaven les dones (terrissaire, artesanes, recol·lectora, portadora, etc), passen a ser desenvolupades pels homes. El fet que les dones fossin considerades només com un mitjà per tenir fills, va fer que els homes busquessin companyia fora de casa seva.
 
Estaven catalogades en tres classes:-Les Dicteriades:Es dedicaven a les classes més baixes. Al principi van estar controlades pel govern municipal però amb el temps es van constituir en "empreses privades" amb pagament d'impostos inclosos. Els seus preus eren molt baixos, però en ser immensament populars seus ingressos eren quantiosos. Les dicteriades sobresortien per no tenir estudis ni formació educacional alguna, a excepció de la tècnica sexual. Per sortir al carrer se'ls exigia que portaran una perruca groga per distingir-les de les donzelles i mares de família noble que tenien els cabells negres.-Les Auletrides:Aquestes es dedicaven a oferir els seus serveis a les classes mitjanes. Es van especialitzar en les arts de la música, el striptease i la dansa. Tenien bons ingressos i que fossin comunament contractades per a festes privades i orgies, provenien de famílies molt pobres i eren venudes sent nenes a proxenetes o senyores que les instruïen en l'art amatori durant anys.-Les Hetairae
 
Prostitutes de luxe i refinades. Els seus clients eren nobles, terratinents, senadors i el clergat superior. Ressaltava la seva extraordinària bellesa, la seva intel·ligència i la seva exquisida educació. Es diferenciaven de les auletrides, entre altres coses, perquè podien acudir a esdeveniments públics com representacions, banquets o debats de filosofia i política, acompanyant els seus clients.





4.BIBLIOGRAFIA