dilluns, 23 de febrer de 2015

Agamenó

BIOGRAFIA AGAMENÓ

Agamenó fou rei de Micènes. Fill d’Atreo i Aérope i germà de Menelao, rei d’Esparta, després de l’assassinat de son pare, amb l’ajuda del rei d’Esparta, Tindareo, s’hi van fer amb el tró de Micènes conseguint-lo més tard Agamenó com a successor de Tindareo. Cada germà es va casar amb una de les filles del rei, Agamenó amb Clitemnestra i Menelao amb Helena. Agamenó i Clitemnestra van tindre tres filles, Ifigenia, Electra y Crisotemis i un únic fill, Orestes. El regne de Agamenó comprenía Micènes, Sicione, l’ Argòlida i les illes inmediates. Fou nombrat cap general en la guerra declarada a Troya per tots els demés prínceps de Grècia reunits en Argos deprés de que Helena fora robada per Paris. Després de la guerra de Troya Agamenó recibeix com part del botí a la germana de Paris, la profetissa condemnada Cassandra. Quan va arribar a casa, després de dos desviacions per les tormentes, va trobar a Egist governant en lloc de Clitemnestra, a qui havia seduit. Aquest invità a Agamenò a un banquet on el mata a traició junt als seus companys mentre Clitemnestra feia el mateix amb Cassandra. Els motius d’aquests assassinats son els cels per Cassandra i la vida adúltera que estava vivint Clitemnestra amb Egist.

PARTICIPACIÓ EN LA GUERRA DE TROYA

En la guerra de Troya, després de nou anys dels 10 que dura la guerra, Agamenó té una dispusta amb Aquiles per la possesió de Briseida, la qual acaba en mans de Agamenó. Degut a açó Aquiles s’hi retira del camp de batalla i els grecs sofreixen molts desastres. Zeus envia un somni a Agamenó per a que demostre la seva superioritat com a cap; aquest, per a provar el valor dels seus homes els mana tornar a casa, cosa que estàn disposats a fer fins que el seu coratge es avivat per Ulises, que els convenç per a que s’hi preparen per a la batalla. Després d’un combat entre Paris i Menelao, Agamenó va matar a alguns Troyans en una batalla. Quan Héctor desafia al mes valent dels grec Agamenó s’ofereix com a voluntari però Àyax es elegit per sorteig. Després d’açò el grecs perden una batalla i Agamenó els aconsella que s’hi retiren però els demés herois s’hi van opossar. Un intent de reconciliació amb Aquiles va fracasar i Agamenó va convocar als caps en una reunió per la nit per a deliberar les mides a adoptar.Ulises i Diomedes foren enviats com a espíes. Al día següent van continuar la lluita. Agamenó va tornar a ser un dels més valents matant a multitud de troyans tot i que al final va ser ferit i va tornar a la seua tenda. Llavor Héctor va avançar heròicament i Agamenó va ordenar de nou que fugiren encara que, de nou, Ulises i Diomedes s’hi van negar i, el últim, va conseguir que Agamenó tornara a la batalla que es duia a terme prop dels vaixells al igual que Posseidó, que amb forma d’ancià li va donar coratge. Degut al perill al que estaven sotmessos els grec, Patrocle, va decidir formar part de la batalla i la seva mort va provocar que a la fi Aquiles tornarà a la acció, portant així, a la reconciliació amb Agamenó.
Encara que es el cap dels grecs en la guerra, Agamenó no es tan valent, heroíc i fort com el mateix Aquiles tot i que, està per damunt de tots els grecs per la seva dignitat, majestuositat i poder, sent inclús comparat amb el propi Zeus, sent per als humans el que es Zeus per als deus.


COMPARACIÓ DE LA FIGURA LITERARIA I LA PEL·LÍCULA “TROYA”

En la pel·lícula dirigida per Wolfgang Petersen, Agamenó, interpretat per Brian Cox es presentat com una mena de villà que refutja del combat i envia els seus guerrers a la mort quan això no sucedeix d’aquets manera en l’història original d’Homer. Es pot apreciar en comentaris com el que li fa Aquiles a pocs minuts de l’escomençament de la pel·lìcula quan li diu textualment: “Imagina un rei que lliurara les seves batalles”, sent Agamenó una persona que participa obertament en la guerra en diverses ocasions tot i que en moltes s’hi retira i ordena als seus soldats que fugisquen, no es el rei cobard que és representat a les pel·lícules. Per el que respecta a la comparació de la adaptació cinematogràfica respecte a la història original d’Homer en quant al problema d’autoritat d’Agamenó amb Aquiles, la película deixa aquest aspecte sense tractar per a centrar-se en l’acció que triunfa tant en Hollywood. Aquest problema originat pel fet de que Aquiles, encara que en la teoría es sols un soldat ras, s’hi dona una gran admiració per l’exercit degut a les seves capacitats físiques quasi divines crea un a crispació amb Agamenò, el qual, encara que és el cap dels grecs en la guerra no es respectat com a tal pel fet de que Aquiles no comparteix moltes de les seves decissions amb ell.

BIBLIOGRAFÍA